Taperots ecològics
200g
La versió adulta de la tàpera. Més gran, més carnosa i igual de poderosa
6,39 €
Potser n’has vist mai al costat de les olives i els cogombrets: verds, ovalats i amb una cua llarga que convida a agafar-los amb els dits. Són taperots i, encara que recorden a una tàpera grossa, no són exactament el mateix.
Si acabes de descobrir-los o en tens un pot a casa i no saps què fer-ne, aquí trobaràs idees per poder-ne menjar, amanir i afegir als plats sense complicar-te.
La diferència principal és botànica. Tàperes i taperots procedeixen de la taperera (Capparis spinosa), una planta molt lligada al paisatge i a la cuina mediterranis, però corresponen a parts diferents.
La tàpera és el botó floral que es cull abans d’obrir-se. És petita, ferma i compacta, amb un sabor intens, àcid i salí. Sobretot es fa servir com a condiment en salses, amanides i altres plats.
Si el botó no es cull, la flor s’obre i, després, es desenvolupa el taperot. No és, per tant, una tàpera més grossa, sinó un fruit més gran i allargat, de textura carnosa i amb petites llavors a dins.
El gust recorda al de la tàpera, tot i que pot ser una mica més suau segons l’envinagrat. Per la mida i la cua que té, és molt còmode com a aperitiu, encara que també es pot afegir a unes quantes receptes.
Abans que es puguin menjar, tots dos se sotmeten a un procés de curat o envinagrat que en suavitza l’amargor natural i n’acaba de definir el sabor.
En els següents apartats ens centrarem en el taperot, les seves propietats i les possibilitats que té a la cuina. Si també vols saber més coses de les tàperes, pots ampliar la informació en el nostre article sobre els seus beneficis, propietats i usos culinaris.
Com ja hem comentat, els taperots són els fruits de la taperera. Es recol·lecten quan encara estan tendres i, com passa amb les tàperes, no se solen menjar acabats de collir perquè són molt amargs. Per fer-los agradables al paladar es curen i es conserven, habitualment en salmorra o vinagre.
La taperera creix bé en ambients càlids i secs i forma part de les receptes mediterrànies des de fa segles. Pot prosperar en sòls pobres i pedregosos, i fins i tot entre murs i esquerdes.
En català, taperot és el nom més estès. En algunes zones també es diu tapenot, especialment en valencià. A vegades es descriu com una tàpera grossa, però no és una tàpera que hagi crescut més, sinó el fruit que apareix després de la flor.
Les tàperes i els taperots provenen de la mateixa planta, per això comparteixen bona part dels seus compostos característics. Això és el que aporten nutricionalment i què cal tenir en compte abans de convertir-los en el teu aperitiu habitual.
Entre els compostos de la Capparis spinosa destaquen flavonoides com la quercetina i la rutina, amb activitat antioxidant.
La quercetina és un dels flavonoides més estudiats dels aliments vegetals, i la rutina, un dels seus derivats, contribueix a protegir les cèl·lules de l’estrès oxidatiu.
La quantitat present en el producte final depèn de la varietat i del procés d’elaboració, per la qual cosa no s’ha de donar per fet que la tàpera i el taperot aportin exactament el mateix.
Si vols aprofundir en aquests compostos, pots consultar el nostre article sobre les tàperes com a font de quercetina.
Els sabors àcids i lleugerament amargs funcionen especialment bé a l’inici d’un àpat. Estimulen la salivació i posen en marxa la fase cefàlica de la digestió, quan l’organisme comença a preparar-se per rebre els aliments.
A més, el vinagre aporta àcid acètic, estudiat pel seu efecte sobre la resposta de glucosa després d’àpats rics en midó.
Els taperots en vinagre tenen poques calories i un sabor molt marcat, i per això n’hi ha prou amb ben poca quantitat per aportar contrast a aperitius, amanides o salses.
Com qualsevol envinagrat, contenen sal, així que si vigiles amb el sodi, gaudeix-ne com el que són: un toc de sabor, no una ració principal.
Els nostres taperots en vinagre estan a punt per menjar. Només cal obrir el pot, escórrer la quantitat que en vols servir i portar-la a taula. No cal cuinar-los, treure’ls les llavors ni retirar-los la cueta, que serveix per agafar-los còmodament amb els dits.
Si et semblen massa intensos, els pots esbandir uns segons i escórrer-los bé abans d’amanir-los.
Per servir-los tal qual: en un bol amb un rajolí d’oli d’oliva verge extra (OOVE). A partir d’aquí pots provar diferents amaniments:
Deixa’ls reposar entre 15 i 30 minuts perquè s’integri tot bé.
Sencers resulten carnosos i cruixents; tallats a rodanxes, reparteixen millor la seva acidesa; i, ben picats, s’integren en amaniments i salses. Com que l’envinagrat ja aporta prou intensitat, convé tastar el plat abans d’afegir-hi sal.
Només s’han d’escórrer i servir amb olives, ametlles torrades o un bon formatge. La cueta fa que siguin fàcils d’agafar amb els dits, per la qual cosa funcionen especialment bé en un pica-pica.
Per preparar unes banderilles, clava a cada escuradents un taperot, un cirerol, un dau de formatge manxec i una oliva. Unes gotes d’OOVE i una mica d’orenga li donaran el toc final.
A les amanides, els taperots agraeixen ingredients de sabor suau o lleugerament dolç: patata bullida, tomàquet, llegums, ceba, formatge de cabra o feta.
Una combinació molt senzilla és la de patata tèbia, ou dur, tonyina, ceba lila i taperots a rodanxes, amb OOVE, mostassa i unes gotes del mateix vinagre del pot.
També els pots picar finament per donar un toc especial a un tàrtar de salmó, tonyina o tomàquet. Sobre un carpaccio de vedella o carabassó, amb unes quantes rodanxes n’hi ha prou per afegir el punt àcid; arrodoneix el plat amb ruca, parmesà i OOVE.
La salsa tàrtara és potser el seu ús més conegut, però no l’únic. Se n’hi poden posar en una vinagreta, una crema de formatge, un hummus o fins i tot un guacamole. Comença amb poc: sempre hi haurà temps d’afegir-n’hi més.
Per a una salsa ràpida, barreja 125 g de iogurt natural amb dos o tres taperots ben picats, anet o julivert, unes gotes de llimona i un rajolí d’OOVE. Després d’uns minuts de repòs, ja ho podràs fer servir per acompanyar peix, patates o verdures.
El sabor de l’encurtit combina especialment bé amb peix blanc, pollastre, conill i plats elaborats amb tomàquet. Si es posen al final de la cocció, conserven millor la textura i la frescor.
Prova de rostir albergínia, carbassó, pebrot i ceba. Quan treguis la safata del forn, amaneix les verdures amb una mica d’OOVE i incorpora-hi els taperots. La seva acidesa equilibra la dolçor de les verdures rostides.
En un lluç al forn, una pasta amb tomàquet o una pizza pots fer el mateix: afegeix-ne uns quants durant els últims minuts o just abans de servir.
Un bon taperot ha de conservar una textura ferma i carnosa, un sabor equilibrat i la cueta intacta. També val la pena revisar la llista d’ingredients: com més senzilla sigui, més fàcil resulta saber què t’endús a casa.
Els taperots ecològics de Como Como Foods estan elaborats amb taperot ecològic, vinagre de Xerès ecològic i aigua filtrada. El vinagre de Xerès els aporta una acidesa més marcada i un perfil aromàtic més complex que el d’un vinagre neutre.
A punt per servir com a aperitiu o per donar un toc especial a un plat senzill.
La versió adulta de la tàpera. Més gran, més carnosa i igual de poderosa
6,39 €
No et penediràs mai més d’haver menjat all
10,59 €
