Menjar peix blau ha de ser una prioritat. És una proteïna d’alt valor biològic i aporta els tan apreciats àcids grassos essencials omega-3 en forma d’EPA i DHA. A més, conté vitamines del grup B, A, i D i minerals com el ferro o el iode.

El gran desafiament d’avui dia és la contaminació del mar, concretament del mercuri que s’acumula al greix dels peixos blaus. Cal tenir clar que el mercuri és un element que es bioacumula, per aquesta raó, com més gran sigui el peix, més mercuri tindrà.

Les espècies més compromeses són els grans túnids, com la tonyina, l’emperador, el peix espasa o el caçó. I no només pel mercuri, sinó per altres metalls pesants com el cadmi, el plom o l’arsènic, que generen el temut efecte còctel de tòxics i poden afectar el sistema nerviós central.

Les organitzacions que vetllen per la seguretat alimentària, com l’EFSA, no se la juguen. No només s’han tornat més prudents amb la població més sensible, com ara les embarassades o les criatures, sinó també amb la població adulta. En conseqüència, la quantitat i freqüència de consum s’han reduït notablement.

Per exemple, si consumim un gran túnid, no n’hauríem de tornar a consumir en 15 dies, com a mínim. La quantitat màxima recomanada és de 120 g al mes, que és una ració justeta. Els infants entre 10 i 14 anys no han de superar els 50 g al mes. Les embarassades i els menors de 10 anys no n’haurien de consumir mai. Fins al 2019, el límit d’edat se situava en els 3 anys, perquè us feu una idea de com ha anat augmentant la contaminació del mar.

És molt habitual trobar informació que explica que el problema és la tonyina vermella i no la tonyina blanca que consumim nosaltres. És cert que una llauna de tonyina de 30 g no té gaire mercuri, però no es té en compte la freqüència de consum. No només es tracta de la quantitat, sinó que una altra variable és quantes llaunes mengem a la setmana.

I per ser honestos, cal reconèixer que la tonyina en llauna encara és un bàsic al rebost de moltes persones i que en consumeixen força sovint. Fins i tot diàriament, com a recurs fàcil per completar una amanida, farcir un entrepà o amb pasta o arròs.

Els millors peixos blaus

Tot i la contaminació del mar, si valorem el risc-benefici de menjar peix, la conclusió és clara: encara té més beneficis consumir peix i altres productes del mar que no fer-ho. La clau és triar bé el peix.

Per aquesta raó, sempre recomanem els peixos blaus petits com anxoves, seitons, sardines, sorell o verat.

Avui, però, volem parlar de la melva, un peix blau de la família de la tonyina, però molt més petit. Una tonyina pot pesar de 30 a 300 kg i la melva entre 500 g i 1 kg. Una diferència abismal. El bonítol també és de la mateixa família, però ja pot pesar entre 8 i 9 kg.

La melva es converteix així en una gran alternativa a la tonyina o al bonítol, perquè acumula molts menys tòxics i a més té un gust molt més delicat.

És molt versàtil a la cuina i en podem afegir a les amanides, pizzes, ous farcits, damunt d’unes torrades… Aquí teniu més idees.

Ens fa molt contents ampliar la família de conserves de peix blau riques en omega-3 de Como Como Foods amb la melva. Està pescada a Andalusia i, com sempre, conservada en pot de vidre i amb oli oliva verge extra.