L’arribada de la menopausa marca una etapa de canvis profunds en la vida de moltes dones. Fogots, insomni, fatiga, alteracions de l’estat d’ànim o sequedat vaginal són alguns dels símptomes habituals que poden acompanyar aquest procés vital.

Afortunadament, la fitoteràpia ofereix alternatives com la Cimicifuga racemosa, una planta amb segles d’història i evidència actual que l’avala com a suport a l’equilibri hormonal femení per a aquesta etapa de la vida.

En aquest article, t’explicarem totes les propietats i beneficis de la cimicífuga per a l’etapa de la menopausa.

Què és la Cimicifuga racemosa i per a què serveix?

La cimicífuga, també coneguda com a cohosh negre, és una planta originària de l’est de l’Amèrica del Nord. Usada pels pobles natius per tractar afeccions ginecològiques, s’ha estès en la fitoteràpia moderna gràcies als beneficis que té en la transició menopàusica i menopausa.

La seva arrel conté compostos actius, com els glicòsids triterpènics, que han demostrat efectes positius sobre els sistemes nerviós i endocrí.

A més, la cimicífuga no actua com un fitoestrogen, sinó com un modulador de l’eix neuroendocrí que pot ser més beneficiós per a segons quins casos. Més endavant t’ho expliquem!

Propietats de la cimicífuga per a la transició a la menopausa

En concret, la cimicífuga ha demostrat que és efectiva a l’hora de reduir la freqüència i intensitat dels fogots i també a l’hora d’esmorteir altres símptomes neuroendocrins derivats de la caiguda dels estrògens, com insomni, sudoració nocturna, alteracions de l’estat d’ànim, ansietat o irritabilitat.

Una revisió sistemàtica de l’any 2021 va compilar 35 estudis clínics (incloent-hi més de 13.000 dones tractades amb cimicífuga) i va trobar que, comparat amb el placebo, la cimicífuga va produir una millora significativa dels símptomes vasomotors i psicològics de la menopausa.

Encara que inicialment es pensava que la cimicífuga actuava mitjançant un mecanisme estrogènic, avui sabem que no conté isoflavones estrogèniques, és a dir, que no s’uneix a receptors estrogènics.

Recerques més recents suggereixen que la seva acció podria estar relacionada amb la modulació de receptors de serotonina i dopamina, la qual cosa explicaria el seu efecte beneficiós sobre els símptomes vasomotors i psicològics de la menopausa.

Recordem que la caiguda dels estrògens té efectes sobre el sistema nerviós central: el cervell experimenta una caiguda energètica brusca (cau l’ATP cerebral), entra en alerta i reacciona generant símptomes de neuroexcitació.

Què és millor: la isoflavona o la cimicífuga?

Les isoflavones de soja, el trèvol vermell o el kuzu actuen com a fitoestrògens. És a dir, com a agonistes dels estrògens i, per tant, són una opció interessant —la més popular— per millorar els símptomes derivats de la caiguda hormonal.

No obstant això, quan hi ha risc o antecedents de familiars de primer grau de càncer sensible a estrògens o problemes amb la tiroide, la cimicífuga és una opció més segura, ja que no té acció estrogènica.

Tampoc és recomanable si durant aquests anys s’està en seguiment mèdic per processos proliferatius en teixits sensibles als estrògens. Aquests teixits són els que creixen i s’activen quan hi ha estrògens, com les mames, els ovaris i l’endometri.

De totes maneres, la cimicífuga presenta una eficàcia potencialment superior per tractar símptomes vasomotors segons alguns estudis.

Cimicífuga i tiroide: hi ha riscos?

Encara que l’evidència específica sobre la Cimicifuga racemosa i el seu impacte en la funció tiroidal és limitada, algunes guies clíniques suggereixen que les dones amb hipotiroïdisme han de vigilar, especialment si prenen levotiroxina.

S’ha plantejat la possibilitat que la Cimicifuga racemosa interfereixi en el metabolisme hepàtic, cosa que podria alterar la biodisponibilitat de l’hormona tiroidal.

No obstant això, fins avui, no hi ha assajos clínics que hagin demostrat efectes clínics negatius consistents sobre la funció tiroidal en dones que prenguin aquest complement.

De totes maneres, seguint el principi de precaució, en cas disfunció tiroidal, ho ha de supervisar un especialista.

Com s’ha de prendre la cimicífuga?

Els estudis clínics indiquen que es poden començar a notar millores a partir de les 2-4 setmanes, amb màxima eficàcia cap a les 6-8 setmanes. La constància és clau.

Es pot consumir en forma d’infusió o càpsules concentrades, que permeten tenir dosis més constants i estandarditzades.

La nostra opció de complement de Cimicifuga racemosa té una fórmula d’alta qualitat amb:

• Extracte 5:1 d’arrel i tija (parts amb concentració més gran de triterpens, que és el principal principi actiu).
• Vitamines del grup B, magnesi, biotina i vitamina D.
• Càpsules vegetals aptes per a vegans.

El nostre complement no només conté cohosh negre o cimicífuga, sinó que també incorpora diversos nutrients clau per al benestar integral:

• Magnesi: ajuda a disminuir la fatiga i a mantenir una funció psicològica normal.
• Vitamina B6: contribueix al funcionament normal del sistema nerviós i ajuda a regular l’activitat hormonal.
• Biotina: promou la salut de la pell i els cabells i els manté en condicions òptimes.
• Vitamina D: fonamental per mantenir nivells normals de calci en sang i per a la salut òssia.

La dosi recomanada és 1 càpsula 2 vegades al dia amb els àpats, de dilluns a diumenge. Entre 2 i 4 setmanes després de començar el tractament es comencen a notar els efectes.

Al cap de 2 o 3 mesos, convé valorar si ha estat o no efectiva a l’hora de reduir els símptomes. Si no s’experimenten millores, llavors convé suspendre la complementació.

La Societat Espanyola de Ginecologia i l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa (AEEM) consideren que la cimicífuga és una opció terapèutica vàlida, de bon perfil de seguretat, especialment en dones que no poden prendre estrògens.

Recorda: l’ús de complements ha d’acompanyar un estil de vida saludable.

La complementació amb cimicífuga pot ser de gran ajuda per mitigar alguns símptomes de la menopausa i millorar la qualitat de vida.

No obstant això, prendre complements no reemplaça un estil de vida saludable. Recorda que hi ha alguns hàbits que són clau per millorar els símptomes vasomotors de la menopausa:

• Reduir l’estrès.
• Tenir una bona composició corporal (poca inflamació).
• Fer activitat física i entrenar.
• Exposar-se amb regularitat al fred.
• Pot ser d’ajuda consumir: infusió de llúpol o cervesa sense alcohol de qualitat, infusió de sàlvia, granulat de pol·len (multivitamínic i vigoritzant), etc.