Quan ens decantem per una alimentació saludable, no hem de parar esment als ingredients que consumim i prou, sinó també als estris que fem servir cuinar-los.
Les paelles tradicionals, si bé són un element bàsic en qualsevol cuina, poden contenir substàncies nocives que, amb el temps, ens poden afectar la salut.
En aquest article, et guiarem pel món de les paelles sense tòxics, i et proposarem les alternatives més segures i sostenibles perquè cuinis amb tota la tranquil·litat.
T’explicarem com identificar-les, quins són els materials més recomanables, compartirem les nostres millors opcions i, finalment, abordarem l’impacte mediambiental de les paelles amb tòxics.
Desafortunadament, no hi ha cap segell o certificació universal que garanteixi que una paella no porta substàncies tòxiques. No obstant això, hi ha alguns criteris que podem seguir per identificar les paelles més segures:
| CRITERI | QUÈ FER |
| Materials | Les millors són les fabricades amb materials no tòxics com l’acer inoxidable, el ferro, el titani o el vidre. |
| Cal llegir bé les etiquetes | Busca frases com «lliure de PFOA», «lliure de PTFE», «sense BPA», «no tòxic» o «lliure d’antiadherents». Però vés amb compte amb termes vagues com «natural» o «ecològic», ja que no sempre volen dir que la paella no porta tòxics. |
| Evita el recobriment antiadherent | Moltes paelles contenen substàncies químiques com el PFOA, el PTFE, el PFOS o BPA, que han estat associades a problemes de salut. Fuig sempre dels antiadherents. |
| Transparència | Tria marques que siguin transparents sobre els materials que fan servir i que proporcionin informació detallada sobre els seus processos de fabricació. |
| Pregunta en botigues especialitzades | La gent que treballa en botigues especialitzades en cuina et poden ajudar a trobar paelles sense tòxics. |
És important parar atenció al greenwashing, una estratègia de màrqueting que fan servir algunes empreses per fer passar els seus productes per més ecològics o saludables del que realment són.
Per llei, a diferència del que passa amb productes alimentaris, les marques d’aquesta mena de productes no estan obligades a posar els ingredients a les etiquetes.
Per molt que posi que és sostenible, 100% reciclable, sense PFOA, PFTE o níquel, no n’hi ha prou. És important llegir atentament les etiquetes i cercar informació de fonts de confiança abans de comprar una paella.
També cal tenir en compte que alguns fabricants poden no ser transparents sobre els ingredients dels seus productes. Si no tenim la seguretat que una paella no porta tòxics, val més evitar-la.
Des de l’any 2006, hi ha una normativa europea que estableix nivells màxims de contaminants en aliments, substàncies perfluoroalquilades (PFAS) incloses.
L’any 2017, es va emetre una recomanació per prohibir la fabricació, comercialització i ús de l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) a partir de l’any 2020.
No obstant això, a causa del lent procés d’implementació de noves lleis i regulacions, es va establir una moratòria en el compliment d’aquestes normes. Inicialment, aquesta moratòria estava prevista que acabés l’any 2024, però s’ha estès fins al 2026-27.
Per això, és especialment important investigar i triar paelles de fabricants que compleixin les regulacions de la UE. Perquè de moment, encara que la indústria busca alternatives als PFAS, sembla que fins ara no hi ha cap compost amb les mateixes propietats.
Si volem triar una paella de qualitat és molt important evitar els productes més tòxics a la cuina, ja que tard o d’hora els acabarem ingerint.
Hi ha tota una sèrie de materials que no haurien de formar part dels estris de cuina. Entre els materials més tòxics destaquem els següents:
Avui dia no hi ha cap antiadherent que considerem segur. Encara que el PFOA ja està prohibit, molts recobriments antiadherents actuals contenen altres substàncies que pertanyen al grup dels PFAS (compostos perfluorats), igualment tòxics i persistents.
S’han relacionat amb alteracions hormonals, problemes tiroidals, disrupcions metabòliques, infertilitat i alguns tipus de càncer. La indústria busca alternatives, però, mentre continuïn sent compostos fluorats, no seran segurs del tot.
No et deixis portar per etiquetes com “PFOA-free” o “ceràmica antiadherent”: ara com ara, no hi ha cap recobriment antiadherent totalment innocu.
A més, l’impacte ambiental dels PFAS és enorme. S’acumulen en sòls, aigües i organismes vius i, com que són molt persistents, ja se’ls coneix com a químics eterns: un dels desastres ambientals més greus del segle.
L’alumini és un metall que es pot alliberar quan s’escalfa, especialment si entra en contacte amb aliments àcids. Encara que el cos l’elimina principalment per via urinària, un excés o una capacitat reduïda per eliminar-lo pot fer que s’acumuli en òrgans com els ossos, el fetge, els ronyons i, a més, és neurotòxic.
Uns quants estudis han relacionat nivells elevats d’alumini al cervell amb una incidència més gran de malalties neurodegeneratives, especialment l’Alzheimer.
Evita l’ús de cassons, paelles, safates, olles o paper d’alumini per escalfar o emmagatzemar aliments calents, i no hi guardis aliments àcids com fruites o tomàquets.
El plàstic, amb l’ús, la calor i el temps, es degrada i allibera substàncies, no és estable i inert.
Aquests compostos poden actuar com a disruptors endocrins, i interferir en el sistema hormonal fins i tot en dosis molt petites, cosa que desencadena problemes de fertilitat, trastorns del desenvolupament, augment de risc de càncer hormonal dependent —com el de pròstata o el de mama—, problemes metabòlics —obesitat, resistència a la insulina i diabetis tipus 2— i alteracions del sistema immunitari.
Encara que posi que és BPA-free o que és apte per a ús alimentari, la majoria de plàstics contenen bisfenols amb estructures similars al bisfenol A i efectes semblants sobre l’organisme.
Fes servir pots de vidre, d’acer inoxidable o de ceràmica per guardar el menjar. I en lloc de les taules de tallar de plàstic, tria’n una de fusta massissa, molt més segura i sostenible.
No som partidaries de fer servir silicona. La silicona pot alliberar siloxans quan entra en contacte amb greix i temperatura elevada. Substàncies que són a la llista de substàncies extremadament preocupants (SVHC) de la UE: se sospita que alteren el sistema endocrí i, en certs casos, poden afectar la fertilitat.
A més, hi ha un estudi que va dictaminar que també es poden alliberar dimeticones, hidrocarburs aromàtics policíclics, bisfenols i ftalats, que es fan servir com a additius.
Ara que ja coneixes els materials amb més tòxics, és hora de compartir els materials més saludables. Aquí tens una comparativa ràpida abans d’entrar en el detall de cadascun:
| MATERIAL | SEGURETAT | DURABILITAT | MANTENIMENT | PREU | IDEAL PER A: |
| Ferro mineral/fos | Molt alta(no tóxics) | Alta, si es cuida bé | Requereix curat i greixat, risc d’òxid | Mitjà | Segellar carns i altes temperatures |
| Ferro colat esmaltat | Molt alta(no tóxics) | Molt alta | Baix, apte rentavaixella | Mig-alt | Qui busca robustesa sense complicacions de manteniment |
| Acer inoxidable | Molt alta (sense antiadherent) | Molt alta | Baix | Mitjà | Ús diari, tot tipus de cuines |
| Titani | Alta (titani pur, lliure de niquel) | Muy alta, gran resistencia al rayado | Baix | Medio -alto (versión tricapa accesible) | Al·lèrgia al níquel o coccions llargues amb ingredients àcids. |
| Vidre | Molt alta (material inert) | Media (frágil) | Baix | Medio-alto | Qui busca veure la cocció |
L’acer inoxidable es posiciona com un dels materials més segurs i recomanables per cuinar i és un dels que ens agrada més. Entre els beneficis que té destaquen:
Sí: el titani és un material segur i lliure de substàncies tòxiques per a cuinar. Sol tractar-se d’un material premium, amb un preu més elevat que l’acer inoxidable estàndard, a causa de la seva major qualitat i a un processament més complex.
A Como Como Foods hem aconseguit que aquest avantatge no tingui per què sortir car: la nostra paella de titani és accessible per a totes les butxaques gràcies a la seva estructura tricapa.
Aquesta estructura combina tres materials d’alta qualitat, on cadascun exerceix una funció específica:
No existeix una única paella perfecta per a tothom, sinó un material més adequat segons el que més t’importi en la cuina.
Si cuines de tot una mica i prioritzes la versatilitat, l’acer inoxidable continua sent un valor segur per a la majoria de llars. Si en canvi tens la pell sensible al níquel, o sols preparar guisats, salses o marinats amb tomàquet, llimona o vinagre durant coccions llargues, el titani et dona un marge extra: al no reaccionar amb els aliments, manté intacte tant el sabor com la seguretat del plat.
En tots dos casos cuines sense PFAS ni antiadherents. Al final, l’elecció té menys a veure amb quin és «millor» i més amb què sols cuinar i com.
Basant-nos en els criteris esmentats anteriorment, aquesta seria la nostra selecció de les paelles menys tòxiques:
A Como Como Foods ens preocupem pels aliments, però també per tots els materials que utilitzem per a cuinar-los. Per això, hem seleccionat específicament les millors paelles sense tòxics del mercat, en dues versions: acer inoxidable i titani.
No ens hem decantat per aquests dos materials només per seguretat i durabilitat. També tenen un manteniment senzill, sense necessitat de curat ni greixat com les de ferro mineral. I a més són opcions competitives en preu: l’acer inoxidable ja ho era, i ara, amb la versió de titani tricapa, sumem una altra alternativa saludable assequible.
Totes dues línies estan disponibles en les mateixes tres grandàries —28, 24 i 20 cm—, perquè triïs segons la quantitat de gent que sigueu a casa o quant sols cuinar d’una vegada.
Les dues requereixen un petit aprenentatge abans de dominar-les del tot: a diferència de l’antiadherent, cal tenir en compte si la recepta demana inici en fred o en calent. Aquí t’expliquem com cuinar amb paelles sense antiadherent amb els dos mètodes.
El manteniment és senzill en ambdues: basta un fregall i el rentavaixella habitual per al dia a dia. Si hi ha restes pegades, un remullo previ o un fregall d’acer inoxidable solen resoldre’l, i per a taques persistents, un breu bulliment amb aigua i vinagre les deixa com a noves.
Descobreix tota la gamma de paelles sense tòxics a Como Como Foods.
Després de la «crisi del tefló», les paelles blanques de ceràmica es van posicionar com una opció més segura i antiadherent. No obstant això, les paelles de ceràmica també poden ser perjudicials per a la salut.
Les paelles de ceràmica econòmiques se solen deteriorar de pressa. A més, algunes termoceràmiques contenen dissolvents i nanopartícules que es podrien alliberar als aliments amb efectes incerts per a la salut.
Un altre problema que tenen és que sota el revestiment ceràmic sol haver-hi un fons d’alumini. Així que, si la paella es ratlla, aquest alumini pot entrar en contacte amb els aliments, i això no és recomanable.
Les paelles «a la pedra» o «granit» són, en realitat, termoceràmiques tenyides i tenen els mateixos inconvenients que les anteriors.
De fet, en un comunicat de l’OCU es va evidenciar com a les paelles de pedra hi havia el mateix tefló que a les paelles antiadherents.
Per tant, val més evitar les paelles de pedra, ja que contenen substàncies tòxiques que poden tenir un impacte negatiu en la salut.
Les paelles amb tòxics contenen compostos químics que s’han associat amb diversos problemes de salut. Si bé la prohibició del PFOA el 2020 ha estat un avenç significatiu, encara hi ha alguns compostos en paelles que podrien suposar un risc per a la salut.
| ÀMBIT | IMPACTE |
| Contaminació de l’aigua | Els compostos perfluorats són molt persistents i poden contaminar l’aigua potable i el medi ambient durant molt de temps. A més, es poden acumular en els organismes aquàtics, i afectar-los la salut i reproducció. |
| Contaminació del sòl | Aquests compostos poden arribar al sòl a través de l’abocament de residus. A més, persisteixen en el sòl molt temps i poden contaminar els cultius. |
| Contaminació de l’aire | A causa del sobreescalfament d’aquestes substàncies, es poden alliberar gasos tòxics a l’atmosfera. I això pot acabar provocant problemes respiratoris, entre altres conseqüències. |
| Dany a la vida silvestre | Els compostos perfluorats es poden acumular a la cadena alimentària, i afectar animals, des dels organismes més petits fins als depredadors superiors. A més, la contaminació per aquests compostos pot fer perdre biodiversitat en ecosistemes terrestres i aquàtics. |
| Difícils de reciclar | Les paelles antiadherents amb recobriments tòxics són difícils de reciclar i, sovint, acaben en abocadors, on poden alliberar substàncies químiques nocives al medi ambient. |
És important reciclar les paelles ratllades de manera responsable per evitar que els materials tòxics acabin al medi ambient.
La vida útil de les paelles varia segons l’ús que en fem i com les cuidem. Si fem servir paelles com les que hem proposat més amunt i les cuidem com cal, ens duraran tota la vida sense problema.
Ara bé, si parlem de paelles amb antiadherents o altres materials poc recomanats, quan arriben al final del seu cicle de vida, és fàcil que ens preguntem on les hem de llençar.
Les paelles, igual que altres elements que no són envasos pròpiament dits, s’han de dipositar al punt net, perquè tenen components que requereixen un tractament especial. Olles, cassoles i fins i tot coberts també han d’anar a parar a aquest lloc.
Les paelles es classifiquen en dos grans grups: materials ferrosos —procedents del ferro i l’acer inoxidable—, i materials no ferrosos, que inclouen residus com el coure, estany, plom, alumini, entre d’altres.
Però el més important és que es poden reciclar gairebé infinitament sense perdre qualitat i, encara que el procés sigui llarg, és força senzill:
Amb les paelles reciclades, es poden produir una quantitat d’objectes extensa. Principalment, es generen aerosols, llaunes, pots, electrodomèstics o peces per al sector industrial i automobilístic.
Mida mitjana, lleugera i disseny ergonòmic
37,49 €
