Els PFAS són composts químics que s’han fet servir en diferents processos industrials, i això ha provocat que moltes d’aquestes substàncies estiguin presents per terra, mar i aire.

Com que són molt resistents, els PFAS són extremadament persistents en el medi ambient i en les persones, cosa que suposa un risc per a la salut i el benestar.

En aquest article expliquem com pots localitzar-los, on es troben i l’impacte que tenen sobre l’aigua potable.

Què són els PFAS?

Els PFAS, coneguts com a compostos perfluoroalquílics i polifluoroalquílics, són un grup ampli de compostos químics sintètics que s’han fet servir en una gran varietat de productes industrials i de consum des de la dècada de 1940.

Són coneguts perquè són molt resistents a l’aigua, a l’oli i a les taques, cosa que els fa molt útils en un gran ventall d’aplicacions.

No obstant això, aquesta mateixa resistència també els fa extremadament persistents en el medi ambient i en el cos humà, i això ha fet que se’ls conegui com a “químics eterns”.

Característiques dels PFAS

Els PFAS tenen unes propietats determinades que expliquen que es facin servir tant en diversos productes:

Resistència tèrmica

Suporten temperatures extremes sense degradar-se, i per tant són ideals per a aplicacions en entorns amb altes temperatures, com la indústria automotriu i aeroespacial.

Estabilitat química

Són molt resistents a la degradació química, i en conseqüència duren molt i no reaccionen fàcilment amb altres substàncies.

Resistència a l’aigua i a l’oli

Repel·leixen l’aigua i l’oli, per la qual cosa es fan servir molt per impermeabilitzar i protegir superfícies.

Propietats de baixa fricció

Redueixen la fricció entre les superfícies, i, per tant, són útils per a lubrificants, coixinets i altres components mecànics.

Usos més comuns dels PFAS

Aquestes característiques fan que els PFAS es facin servir sovint en diferents productes. Algunes de les aplicacions més habituals o els usos més comuns són els següents:

Revestiments antiadherents

Els PFAS serveixen per crear superfícies antiadherents en estris de cuina, com paelles i olles, per facilitar-ne la neteja i evitar que els aliments s’hi enganxin.

Tèxtils

Els PFAS s’impregnen en teles per fer-les resistents a les taques, a l’aigua i a la brutícia. Habitualment solen ser en peces de roba, catifes, tapisseries i altres productes tèxtils.

Embalatges d’aliments

Els PFAS es fan servir com a revestiments en empaquetatges d’aliments grassos, com pizzes, hamburgueses i patates fregides, per evitar que el greix penetri en l’envàs i afecti la qualitat del producte. També n’hi ha en envasos d’aliments congelats per evitar que es formin cristalls de gel.

Escumes contra incendis

Els PFAS són components clau en escumes contra incendis altament eficaços, especialment en aeroports i bases militars, perquè permeten extingir ràpidament incendis de combustibles líquids.

Són tan efectius perquè poden formar una barrera entre el foc i el combustible que sufoca el foc i redueix la producció de fum.

Altres usos dels PFAS

També hi ha moltes altres aplicacions, per exemple: els cosmètics —com el rímel i la base de maquillatge— contenen PFAS per millorar-ne la durabilitat i la resistència a l’aigua.

També en trobem en productes electrònics i de neteja. En el primer cas, solen ser en circuits impresos i altres components electrònics per protegir-los de la corrosió i la humitat.

D’altra banda, alguns netejadors de forns i els impermeabilitzants contenen PFAS per millorar-ne l’eficàcia.

Tipus de PFAS

Els PFAS comprenen una àmplia varietat de compostos químics, molts dels quals tenen diferents propietats i usos. No obstant això, els PFAS poden ser categoritzats en diverses subclasses basades en la seva estructura química i les seves aplicacions específiques.

A continuació, expliquem les classes més comunes de PFAS:

Àcids perfluoroalquilsulfònics (PFSA)

• Exemple principal: sulfonat de perfluorooctil (PFOS)
• Ús: Escumes contra incendis, tractaments de superfícies, tèxtils, cuir i papers.

Àcids perfluoroalquílcarboxílics (PFCA)

• Exemple principal: Àcid perfluorooctanoic (PFOA)
• Ús: Fabricació de fluoropolímers, que s’usen en recobriments antiadherents com els de les paelles.

Àcids fluorotelomèrics

• Exemple principal: Àcid 8:2 fluorotelomèric (8:2 FTA)
• Ús: Recobriments repel·lents a l’aigua i a l’oli en tèxtils i paper.

Substàncies fluorotelomèriques i perfluorades (fluorotelòmers)

• Exemple principal: Alcohols fluorotelomèrics (FTOH)
• Ús: Producció de polímers i com a agents de superfície en pintures, recobriments i productes de paper.

Perfluoroalquilsulfonamides

• Exemple principal: Perfluorooctanosulfonamida (PFOSA)
• Ús: Intermediaris en la síntesi d’altres productes PFAS i en tractaments de superfícies.

Polímers perfluorats i polímers amb segments perfluorats

• Exemple principal: Politetrafluoroetilè (PTFE, conegut comercialment com a tefló)
• Ús: Recobriments antiadherents, segelladors, i en aplicacions industrials per les seves propietats de resistència química i tèrmica.

Èters de polifluoroalquil

• Exemple principal: GenX (una tecnologia usada com a substitut de PFOA)
• Ús: Producció de fluoropolímers i altres materials industrials.

Aquests tipus de PFAS comparteixen característiques comunes de resistència tèrmica, hidrofobicitat i estabilitat química, i per això són molt útils en una gran varietat d’aplicacions industrials i de consum.

No obstant això, com que persisteixen i s’acumulen en el medi ambient i en els organismes vius són motiu de gran preocupació. La recerca continua per entendre’n millor els efectes i per desenvolupar alternatives més segures. 

On hi ha més PFAS?

Hi ha milers de compostos PFAS, amb estimacions que varien entre 5.000 i més de 9.000 tipus diferents.

La contínua producció i ús de nous compostos PFAS incrementa el desafiament de gestionar-los i mitigar-ne l’impacte en la salut i el medi ambient. Continua llegint per saber on s’amaguen:

Aigua potable

Els PFAS poden contaminar fonts d’aigua potable, especialment prop d’instal·lacions industrials que els fan servir o fabriquen, així com prop de llocs on s’han usat escumes contra incendis.

De fet, segons diversos estudis, s’han detectat nivells elevats de PFAS en l’aigua potable de ciutats pròximes a plantes industrials que produeixen o fan servir aquests compostos.

Productes de consum

Principalment, s’han detectat PFAS en productes comuns de consum, com tèxtils tractats, envasos d’aliments i estris de cuina, i això fa que hi estiguem exposats cada dia a casa nostra.

Principalment, els trobem en estris de cuina antiadherents, com paelles amb revestiment de tefló, encara que no són els únics productes de consum on hi ha PFAS.

N’hi ha a la roba impermeable i resistent a les taques, catifes i tapisseries tractades amb repel·lents, però també en els envasos d’aliments que resisteixen l’oli i el greix, com bosses de crispetes de blat de moro per al microones, o en alguns cosmètics per donar-los propietats hidratants o protectores.

Ambients industrials

Es troben en fàbriques que produeixen o fan servir PFAS en processos de manufactura o en instal·lacions de tractament de residus on es gestionen productes contaminats amb PFAS.

Escumes contra incendis

Es fan servir en aeroports, bases militars i llocs industrials per combatre incendis de combustibles i també en àrees d’entrenament de bombers.

Medi ambient

En zones industrials i llocs de deixalles, els PFAS s’acumulen al sòl i sediments, cosa que afecta la qualitat del sòl i l’aigua subterrània.

També en rius, llacs i cossos d’aigua afectats per efluents industrials. I a l’aire, a causa d’emissions industrials i volatilització de productes que contenen PFAS.

Aliments

Els PFAS poden contaminar els aliments a través de l’aigua del reg, l’empaquetament o perquè són al sòl on es conreen.

L’aigua de casa té PFAS?

A l’Estat espanyol, fins fa poc, no s’havia fet un seguiment sistemàtic dels nivells de PFAS de l’aigua de l’aixeta.

Això dificulta determinar si la població consumeix PFAS per sobre dels límits de seguretat establerts o si beu una aigua contaminada amb aquesta mena de substàncies.

No obstant això, amb l’objectiu de protegir la salut pública i millorar la qualitat de l’aigua, s’ha aprovat el Reial decret 3/2003.

Aquest decret estableix criteris sanitaris més estrictes per a la presència de PFAS en l’aigua potable.

La normativa actual exigeix el control de 4 PFAS específics: àcid perfluorooctanoic (PFOA), àcid perfluorooctanosulfònic (PFOS), àcid perfluorononanoic (PFNA) i àcid perfluorohexanosulfònic (PFHxS). A partir del 2 de gener de 2025, aquest número s’ampliarà a 20 PFAS.

Si bé la normativa espanyola estableix límits de 0,10 µg/L per a cadascun d’aquests PFAS, les autoritats sanitàries han indicat que, fins i tot si es detecten nivells superiors en algunes xarxes de proveïment, l’aigua no serà declarada no apta per al consum. Això es deu al fet que complir els límits no serà obligatori fins al 2025.

És important destacar que:

• La falta de dades històriques sobre els nivells de PFAS a l’Estat dificulta avaluar l’exposició real de la població a aquestes substàncies.
• La presència de PFAS en l’aigua potable és un problema de salut pública emergent que demana un seguiment i control rigorosos.
• Es necessiten més recerques per comprendre completament els efectes dels PFAS en la salut humana i per establir límits de seguretat més precisos.

En resum, la situació actual a l’Estat respecte als PFAS en l’aigua potable està en constant evolució. S’estan prenent mesures per millorar el control i la regulació d’aquestes substàncies, però encara queda molt per fer per protegir la salut pública.

Actualment, l’única manera de saber si l’aigua de casa conté PFAS és a través del web del Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum del Ministeri de Sanitat. Allà es pot investigar a partir de la selecció de la comunitat autònoma, la província i el municipi.

Hi ha PFAS a l’aigua embotellada?

La normativa sobre PFAS en aliments i aigües envasades, segons ens indica l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), ha de ser més estricta, amb l’objectiu d’evitar tots els riscos que comporten.

Els objectius són reduir l’exposició fixant un límit màxim en el consum de PFAS. Per a aigües potables preparades s’indica que la suma dels 20 PFAS que s’analitzaran no podrà superar els 0,10 μg/l. Encara que aquest valor no serà aplicable fins al 12 de gener de 2026.

Com eliminar els PFAS i les substàncies químiques de l’aigua de l’aixeta?

Actualment, una de les millors formes que tenim d’eliminar els PFAS de l’aigua de consum humà és amb sistemes de filtratge.

Entre els purificadors d’aigua trobem una àmplia gamma d’opcions. En aquest article en parlem en profunditat, com funcionen i quin usos tenen.

La nostra opció preferida és la que combina els grànuls de zeolita i carbó actiu. Aquesta combinació maximitza la seva capacitat d’eliminació d’impureses i ha demostrat reduir en un 99,5% la quantitat de PFAS a l’aigua. 

La zeolita és un mineral porós que absorbeix i elimina eficientment metalls, amoníac, compostos orgànics, isòtops radioactius i PFAS.

Un altre aspecte positiu és que el filtre, fabricat en acer inoxidable, no altera el sabor de l’aigua ni introdueix subproductes de degradació plàstica que puguin actuar com a disruptors endocrins.

L’impacte dels PFAS en el medi ambient

Un dels principals problemes dels PFAS és que són molt estables químicament parlant. Aquestes substàncies no es descomponen fàcilment en l’ambient, i per això els anomenen “químics eterns”.

Per aquest motiu, s’acumulen de forma gradual en el sòl, l’aigua i els organismes vius i això té diversos efectes negatius:

Contaminació de l’aigua

Els PFAS es poden infiltrar en fonts d’aigua potable a través de diverses vies, com les deixalles industrials, l’ús d’escumes contra incendis i la filtració des d’abocadors.

Una vegada a l’aigua, són extremadament difícils d’eliminar mitjançant els mètodes de tractament convencionals.

Impacte en la fauna i la flora

La presència de PFAS en cossos d’aigua afecta greument la vida aquàtica. Alguns estudis han demostrat que aquests compostos poden causar problemes de desenvolupament, reproducció i comportament en peixos i altres organismes aquàtics. Els PFAS s’acumulen en les cadenes alimentàries, cosa que afecta no només els animals aquàtics, sinó també els depredadors que se n’alimenten, inclosos els humans.

Sòl i ecosistemes terrestres

El sòl contaminat amb PFAS pot fer que les plantes absorbeixin aquests químics, i de retruc afectar la salut dels ecosistemes terrestres.

Les plantes poden transferir els PFAS als animals herbívors que les consumeixen, i així es perpetua la contaminació a través de les cadenes alimentàries terrestres.

Efectes sobre la salut humana

Encara que l’impacte directe en el medi ambient és evident, l’acumulació de PFAS en l’ecosistema també representa un risc significatiu per a la salut humana.

Els estudis epidemiològics han associat l’exposició a PFAS amb diversos problemes de salut, inclosos trastorns hormonals, problemes del sistema immunitari, càncer i altres efectes adversos a llarg termini.

Regulacions i mesures preventives

En resposta a la creixent preocupació, molts països implementen regulacions per limitar la producció i ús de PFAS. Aquestes mesures inclouen la prohibició de certs PFAS en productes de consum i la introducció de normes més estrictes per a l’eliminació i tractament de deixalles industrials que continguin PFAS.

En definitiva, els PFAS representen una amenaça persistent i significativa per al medi ambient perquè són molt estables i tenen molta capacitat de bioacumulació. 

Els esforços per reduir-ne l’ús i millorar les tecnologies de descontaminació són crucials per protegir tant el medi ambient com la salut humana. 

És imperatiu que continuïn les recerques i s’adoptin polítiques efectives per mitigar els impactes negatius d’aquests compostos.